FELIÇ DIADA DE SANT JORDI

Famílies, en aquest Sant Jordi, nosaltres i els nostres fills i filles som els veritables protagonistes d’aquesta diada.

Portem molts dies de confinament i les emocions estan a flor de pell.

Aprofitem aquesta diada per recordar a la canalla que, per a cadascun de nosaltres, ells i elles són únics.

 

 

El Petit Príncep (3) “La rosa” | INS Hipàtia d'Alexandria

Després va afegir:

– Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única al món. Després vine a dir-me adéu i et regalaré un secret.

El petit príncep va anar a veure les roses.

– No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res —els va dir—. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d’altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.

I les roses estaven incòmodes.

– Sou boniques, però esteu buides —va continuar dient—. No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la seva rosa és com vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè es la que he posat sota la campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.

I va tornar amb la guineu:

– Adéu —li va dir…

– Adéu —va dir la guineu—. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.